SUOR, [SUSOR, SUHOR] s.

Líquid secretat per les glàndules sudorípares de la pell; i per extensió esforç fatigós.

"... be es veritat que me pres una susor e engoysosa gran de cor..."
Viatge del vescomte de Perellós al purgatori de St. Patrici 581

"Trema tan fort, que de gran espevent
La pensa encara de suor me n banya..."
Febrer, Andreu Comèdia de Dant Infern, cap. III, 131

"A fer passar suor a tots aquells qui massa suen en temps de malaltia."
Receptari de la Universitat de València f. cix v

"... e qui cuyden haver feta bona jornada si an be suat e si u remeten al cors bevent tant com n a ixit per suor..."
Flors de les Epístoles de Sèneca XV

"anys meus millors
ab prou suors,
perills, treballs,
nafres e talls
ab mal passi"
Roig, Jaume Spill 807

"... e com la rao enten que aquella aigua faria mal e crexiria la accessio e tardaria la suor e la termenacio..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 16, cap. 241

"E prega tant fort, que la suor que li exia de la sua cara se converti en sanch."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Llibre de Gamaliel 8, XII

"Si suor s i fa hom venir, demantinent sera garit, doncs sie axi feyt l apareyllament de la suor:..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XLIII

"Los arbres seran sangonents
gitant suhor
sentint la mort e ls greus torments
del peccador,"
Canals, Antoni Cobles del Judici

"Encara ha altra virtut aquest oly: que si hom no pot suar, tantost suara e ab la suor perdra la color."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 64; MS. n. 216, f. lvj, b. Bib. Univ. València